La Història

ELS ORIGENS

La primera referència documental de l’existència d'una imatge de la Mare de Déu de la Soledat propietat de la Confraria de la Sang, la trobem en un inventari efectuat l’any 1565 pel secretari on detalla les imatges i diferents estris existents dins l’església de Natzaret i que participen en la processó general de Dijous Sant. Tot i això, hom creu que a la primera processó del Dijous Sant organitzada per la  Confraria de la  Sang de N. S. Jesucrist el 3 d’abril del 1550 ja figurava la Verge de la Soledat com un dels tres misteris fundacionals juntament amb el Sant Crist i l’Ecce-Homo.


Verge dels Dolors
L’any 1568, la Confraria de la Sang trasllada les imatges i estris propietat de la Confraria al Santuari del Miracle ja que el temple i la casa adjacent de Natzaret es troba en mal estat i és necessari una profunda restauració i adequació.
Trobem documentat que l’any 1588 l’artista Jeroni Xanxo fa unes mans i els braços per a la «Verge dels Dolors», i el pintor Francesc Olives encarna la cara i les mans. Hem de dir que la imatge de la Mare de Déu de la  Soledat va rebre diferents noms o advocacions durant la seva vida: «Verge dels Dolors», «Mare de Déu dels Desemparats» i «Mare de Déu de la Soledat».
L’any 1617 un grup de cavallers de la noblesa, als quals s’afegeixen metges, juristes i eclesiàstics, s’associen i obtenen permís de la Confraria de la Sang per encarregar una nova talla de la Soledat, guardar-la i acompanyar-la a la processó de Dijous Sant. Aquesta nova imatge de la Soledat de la Confraria dels Cavallers cal diferenciar-la de la imatge propietat de la Confraria de la Sang que quedarà momentàniament en veneració a l’altar de la Capella de la Mare de Déu dels Desemparats o Soledat al Santuari del Miracle.

Santuari del Miracle. Fons Arxiu Fotogràfic C.E.C. 
El 1730 per motius que es desconeixen, la Confraria de Cavallers no poden assistir a la processó amb la seva imatge de la Soledat i un grup de comerciants demanen a la Confraria de la Sang se’ls deixi anar a la processó amb l’antiga imatge de la Soledat.

El 1742 la Confraria de la Sang s’estableix definitivament a l’església de Natzaret amb totes les seves imatges i estris de la processó. Tot i això, alguns estudis assenyalen que a conseqüència de que l’antiga imatge de la Soledat no sortia a la processó des de l’any 1617, aquesta ja va ser traslladada i dipositada a Natzaret l’any 1628, i només es tornaven a baixar al Santuari del Miracle, les imatges que participaven a la processó: el Sant Crist de la Sang i l'Ecce-Homo.

L’any 1806 la Confraria dels Cavallers no vol assistir a la processó amb la seva imatge de la Soledat ja que són pocs confrares. La Sang ofereix l’antiga imatge de la Soledat als clergues i seminaristes de la ciutat que l’acompanyen amb molta devoció fins l’any 1808 coincidint amb l’entrada al país de les tropes napoleòniques. Per sort, durant el setge de 1811 la imatge de la Soledat no pateix cap desperfecte i es refugia a l’interior de la Catedral juntament amb altres imatges i retaules evitant el saqueig de les tropes ocupants.

L’any 1814 la imatge retorna a Natzaret i el 1815 torna a participar de la reorganitzada Processó del Dijous Sant.
El 1817 els cavallers, que havien perdut la seva imatge durant el setge de 1811, declinen l’oferiment de la Congregació de la Sang a participar a la processó amb l’antiga imatge de la Soledat. Conseqüentment la Sang ofereix el pas al governador militar de Tarragona que accepta i passa a ser Majoral de la Soledat fins l’any 1826. Aquell any els comerciants decideixen acompanyar el pas de la  Mare de Déu de la Soledat.

Diferents desavinences entre la Congregació de la Sang i els comerciants desemboquen l’any 1846 en la renúncia definitiva dels representants del comerç a seguir acompanyant la imatge de la Soledat. A partir d’aleshores el pas de la Soledat es acompanyat per congregants de la Sang i un petit grup de dones amb el rostre tapat amb un vel. Aquestes senyores que són congregants de la Sang s’encarregaran a partir d’ara del seu manteniment i conservació de la imatge.

Estatuts de la Congregació
de la Sang 1859. Arxiu: Daniel Pallejà
L’any 1859 l’arquebisbe Josep Domènech Costa i Borràs prohibeix la participació de les dones i infants a la  processó de Dijous Sant. Només poden assistir les dones amb els estris de la Passió, o sigui, com a penitents, però ja no acompanyaran la imatge de la Mare de Déu de la Soledat. 
Aquest mateix any, entra en vigor uns nous estatuts de la Congregació de la Sang en el que en un dels articles dedicats a les senyores de la Sang estableix la possibilitat d’associar-se i tenir estatuts propis elegint càrrecs entre elles per tal de venerar i conservar la Santa Imatge de la Mare de Déu.

L’any 1861 les senyores de la Sang s’organitzen, s’associen i estableixen càrrecs i funcions interines. Aquell any paguen i confeccionen un nou mantell per la Soledat i encarreguen a l’escultor Bernat Verderol que acabi la imatge col·locant-li uns peus, element que fins aleshores no havia tingut mai. El 1867 confeccionen un nou vestit de vellut negre i per primera vegada organitzen una vetlla el Dissabte Sant des de les 6 del matí fins a la  mitjanit.
L’any 1868 el pas de la Soledat estrena una nova peanya i noves faldilles confeccionades per les senyores de la Soledat i l’any 1872 estableixen una funció religiosa que tindrà lloc tots els dilluns de quaresma.


FUNDACIÓ DE LA CONGREGACIÓ DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

Primers Estatuts, 1876. Fons A.H.A.T.   
Any 1876. La Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, agregada a la Congregació de la Puríssima Sang des de l’any 1861, fa un pas més i el 27 d’abril la Priora Sra. Bàrbara de Otto Balcells envia una carta i un esborrany d’estatuts a l’arquebisbe Constantí Bonet Zanui sol·licitant la seva aprovació.
Atenent a la petició, el 15 de maig l’arquebisbe mana remetre les constitucions manuscrites a l’arcedià Sr. Pau Forés per la seva revisió.
El 19 de juny l’arcedià Pau Forés retorna els estatuts corregits sense que aquests perdessin ni l’esperit ni la idea amb què foren redactats. 

Amb data de 22 de juny de 1876, l’arquebisbe Constantí Bonet i Zanui aprova els estatuts i s’erigeix canònicament la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat.

El 1898 el prefecte de la Sang i president de la Congregació de Senyores Mn. Pau Ayala López aprova un escut propi per les senyores, que serà representat per un cor traspassat amb una espasa i on destacarà també les cinc llagues de Nostre Senyor. Un any més tard es crea la secció de «señoritas» amb l’ingrés de 24 noies amb edats compreses entre els  7 i els 20 anys.
El 1901 la imatge de la Soledat estrena un nou mantell i vestit de vellut negre i el 1905 es canvia la peanya del pas.

El 1914 les senyores de la Soledat encomanen al taller Justo Burillo de València la confecció d’un nou vestit i mantell per a la Mare de Déu i un any més tard la imatge es restaura.

L’any 1920 es reformen els estatuts de la Congregació que son aprovats per l’arquebisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Cinc anys més tard a conseqüència de les múltiples aturades dels passos que són duts a coll, el  pas de la Soledat, entre d’altres, es reforma i es col·loca sobre un xassís amb rodes.

El Pas de la Mare de Déu de la Soledat desfilant per la Rambla Nova. Anys 20. Arxiu: Daniel Pallejà 

El 19 d’abril de 1935, l’antiga imatge de la Soledat desfila per última vegada a la processó del Divendres Sant. Quinze mesos més tard, concretament la nit del 21 de juliol de 1936, el pas i la imatge de la Soledat es cremada a la plaça del Rei juntament amb les altres imatges, arxius i estris que es custodien a l’església de Natzaret i la casa de la Sang.

La Soledat  de 1939 i 1940
Foto Arxiu Daniel Pallejà
El 15 de març de l’any 1939 es reuneix la junta de la Congregació per primera vegada després de la Guerra Civil, i donant compte de la pèrdua completa del pas i de la imatge de la Soledat i també de l’arxiu de la Congregació, es decideix reorganitzar-se i recaptar donatius per adquirir una nova talla. Mentrestant es demana poder assistir a la processó del Divendres Sant amb la imatge de la Mare de Déu exposada al Museu Diocesà (actualment aquesta imatge està situada a la capella del Sant Crist de la Salut de la Catedral). Aquesta talla desfilarà a les processons de 1939 i 1940.

L’escultor Antoni Garrigós, autor del desaparegut pas del Crist de la Humiliació proposa fer la nova imatge de la Mare de Déu de la Soledat per 5.000 pessetes i presenta un esbós, però ben aviat la seva delicada salut el fa desistir del projecte i s’ha de buscar un altre artista.
Finalment es decideix aprovar la proposta de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau que presenta una maqueta de la Mare de Déu i un pressupost com el de Garrigós, de 5.000 pessetes.

El Dilluns Sant de 1941 a l’església de Natzaret es beneeix la nova imatge de la Mare de Déu de la Soledat de Camps i Arnau. Aquesta imatge és una bella talla però alhora molt austera.

La Soledat de Josep M. Camps i Arnau. Foto: Arxiu Cisco Gómez
Pocs anys després la junta de la Congregació de Senyores estudia la possibilitat d’adquirir una nova imatge de cap i pota, per posar-li un mantell com l’antiga imatge. Malauradament, no són bons temps per poder fer una despesa com la que requereix el projecte i, momentàniament s’aparca.
L’any 1957 com a resultat de la reforma litúrgica i a causa de la idea del Sr. Cardenal Arriba i Castro sobre la Setmana Santa, promulgada per decret de 26 de novembre de 1955, de la Sagrada Congregació del Ritus, en què s’establia una major participació i col·laboració dels fidels en funcions i actes litúrgics, es va fer una crida en ressaltar la importància d’assistir a la processó de la Mare de Déu de la Soledat. Ho van fer 200 senyores vestides de negre i amb mantellina i ciri. El trajecte va ser: plaça del Rei, carrer Santa Anna, plaça del Fòrum, carrer Merceria, Major i la Nau. El pas anava adornat amb flors blanques. Al final de l’acte pietós es va entonar la Salve Regina. L’any següent la Congregació obté l’autorització del Cardenal per entrar dins de la Catedral a celebrar la Corona Dolorosa i posteriorment la veneració de la imatge, abans de retornar a Natzaret.
L’any 1959 es crea la secció d’aspirants de la Congregació de Senyores de  la Soledat que, a diferència de l’antiga «sección de Señoritas» creada el 1899, la formen totes les nenes fins els 14 anys. 

La Soledat amb el nou mantell. 1962
Foto Vallvé. Arxiu Soledat
L’any 1961 es recupera la idea de fer un mantell que magnifiqui i enriqueixi la talla de la Mare de Déu de Camps i Arnau. El mantell es confecciona de vellut blau, brodat en or i amb incrustacions de pedreria per les Religioses Carmelites de Banyoles, L’any 1962, la imatge surt vestida amb el nou mantell tot i que el resultat no satisfà a la junta directiva a causa de l’enorme dificultat d’acoblar-lo a la imatge que ja té un mantell llaurat en fusta.
Així en Junta celebrada el 20 de novembre de 1962, es decideix la substitució de la imatge per una altra de nova, encarregant-li a l’artista de Barcelona, Josep Viladomat la seva execució. La Fusteria Reverté realitzarà la nova peanya dissenyada per l’arquitecte Sr. Josep M. Monravà, les llànties de ferro per la Serralleria Magaroles i la decoració de la peanya anirà a càrrec del Sr. Ferran de Castellarnau.  

La nova imatge és beneïda el Dimecres Sant 11 d’abril essent els padrins la Sra. Alícia del Castillo, esposa del governador civil, i l’alcalde Sr. Benigne Dalmau.
Continuant amb el propòsit de realçar encara més la imatge de la Soledat, l’any 1964 s’acorda realitzar una corona recollint plata i donatius a les senyores congregants. Aquesta corona realitzada per l’Orfebre Claveras surt per primer cop a la processó de l’any 1965.

Benedicció del nou pas de la Soledat. 1963. Foto Arxiu La Soledat

Després de diversos intents els anys 1965, 1970 i 1976 demanant infructuosament l’assistència de les senyores a la Processó del Sant Enterrament, no serà fins l’any 1979 que s’obté el permís per acompanyar la imatge de la Soledat el Divendres Sant. Aquell any assisteixen 10 senyores amb vesta i cucurulla. Un any més tard assisteixen 26 senyores congregants amb vesta i golilla i el 1981, 32, fins que l’any 1982 hi assisteix la presidència de la Junta directiva i la secció de les aspirants.
Aquest mateix any i coincidint en el 25 aniversari de la Processó de la Soledat, s’estrena la nova il·luminació del pas amb fanals daurats amb tulipes de vidres i espelmes, creació del Sr. Iglesias, i s'interpreten per primera vegada els "Goigs en Lloança de la  Mare de Déu de la Soledat", amb lletra de Mn. Joan Roig i Montserrat i musicada per Mn. Joan Grifoll i Guasch.

L’any 1985 és beneït el penó de les aspirants i el 1987 la bandera principal de la Congregació, apadrinada per la Sra. Teresa Vives Ciurana de Recasens i el Sr. Josep Gomis i Martí.

Benedicció de la Bandera de la Congregació de Senyores. 1987. Foto Chinchilla. Arxiu La Soledat

L’any 1991 coincidint amb la dècada de la revifalla de les congregacions, gremis i germandats a tornar a portar els misteris a coll per part de voluntaris, la congregació decideix aprovar la proposta dels congregants que porten el pas de la Soledat i es reforma la peanya per tal de dur-la a coll. El mateix any es crea també la Banda de Tambors de la Soledat formada per congregants de la Sang, senyores congregants i aspirants de la Soledat.

Benedicció Peanya 1995. Foto Fer-Vi. Arxiu Soledat
L’any 1995 es realitza una nova peanya més lleugera, per dur a coll la Mare de Déu de la Soledat i el 1998 es beneeix la bandera de les aspirants apadrinada per la priora de la Congregació, Sra. Maria Lluisa Bertràn, en un acte en que per primera vegada s’imposa els escapularis a les membres d’aquesta secció.

L’any 2001 la Congregació celebra els 125 anys de la seva constitució amb un seguit d’actes entre les que destaca una exposició amb fotografies, vestes, maquetes i el pas de la Mare de Déu de la Soledat a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials (carrer Escrivanies Velles), lloc on des d’aleshores el pas s’exposa durant  la Setmana Santa i on els armats de la Sang realitzen la seva recollida durant la tarda del Divendres Sant. També per celebrar l’efemèride es va realitzar una conferència/presentació del 125è. aniversari per part del periodista tarragoní Sr. Enric Pujol i Cayuelas.
Un any desprès, el 2002,  per primera vegada la Congregació edita el seu propi Opuscle. Aquest primer opuscle és presentat pel Sr. Antoni Huber i Company.

El 2003 la Congregació de Senyores és reconeguda com a membre de ple dret de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, i passa a partir d’ara a tenir dues membres representants en la Junta de l’Agrupació.

El dia 2 d’abril de 2011 és beneïda per l’Il·lm. i Rvdm. Sr. Jaume Pujol una nova peanya del Pas de la Mare de Déu. Actuen de padrins el matrimoni Vallvé-Fontana. Aquesta nova peanya ha estat realitzada als tallers de fusteria i policromia Artemartínez d’Horche (Guadalajara).

Benedicció nova peanya any 2011. Foto: Fer-vi. Arxiu La Soledat

Actualment la Congregació està formada per més de 1237 persones, entre congregants i aspirants. Àvies, mares, filles i nétes, tres o quatre generacions fidels i compromeses en la fe i la devoció a la Mare de Déu de la Soledat.