Les Aspirants

La primera notícia d’una secció de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat la trobem l’any 1899 quan el prefecte de la Congregació de la Sang i President de la Congregació de Senyores, Pablo Ayala López reorganitza, amb la priora Sra. Bàrbara de Otto, la Congregació i impulsa la creació de la secció de “señoritas”. És el 17 de març quan s’instaura per primer cop, i organitzat per la Congregació de Senyores de la Soledat, l’acte d’ingrés de 24 noies. Les noies van rebre un diploma acreditatiu i la nova medalla de la  Congregació, que el mateix president Pablo Ayala havia dissenyat l’any anterior.
El Diario de Tarragona del 18 de març del 1899 publica la notícia de l’acte:
«En la sala de Juntas de la Iglesia de Nazaret, ha tenido lugar el acto de ingresar en la Congregación de señoras de la Purísima Sangre, veinte y cuatro señoritas que recibieron de manos del M. I. señor prefecto de la misma los títulos y escudos que han de acreditarlas como a tales congregantas.
El mencionado señor prefecto les dirigió una sentida plática, explicándoles los deberes que contraían como congregantas de la Purísima Sangre y la devoción que habían de tener a nuestro amado Redentor crucificado que derramó su sangre para abrirnos las puertas del Cielo, como también a la Stma. Virgen en su soledad para que las protegiese en todos los días de su vida. Al acto concurrieron, a más de la Junta directiva, otras señoras, y todas salieron complacidas de tal reunión que en verdad fue muy agradable y conmovedora.
El incremento que va tomando la Congregación de señoras, que sin contar con la sección de señoritas, reúne ya el número de ciento treinta congregantas, hace esperar que aquella asociación será pronto lo que fue en otros tiempos, porque vemos el entusiasmo que reina entre las congregantas dispuestas a tributar, a más de los afectos de su corazón los más solemnes cultos para propagar la devoción a la Madre del Salvador en su Soledad».

L’onze de gener del 1900 apareix al Diario de Tarragona una nota en què comunica que la «Congregación de señoras de la Purísima Sangre y Virgen de la Soledad acordó en Junta general que para honrar a su patrona se reunieran las asociadas una hora en los terceros viernes de cada mes en su iglesia de Nazareth, en la que tendrán lugar los ejercicios siguientes: Corona dolorosa, un punto de meditación, plática, una estrofa del Stabat Mater y oración.
La Junta directiva ha determinado llevar a efecto el acuerdo y el viernes 19 del presente mes empezarán los ejercicios, desde las cuatro y media de la tarde hasta las cinco y media. Cada media hora velarán dos señoras congregantas por turno de secciones». És a dir, una mitja hora vetllaven dues senyores congregants i l’altra dues “señoritas”.

Certificat d'ingrès a la Congregació de la señorita Ma. Josefa López
25 de març de 1929
Hem d’entendre que aquesta nova secció creada el 1899 estava formada per noies que tenien entre 7 i 20 anys. Aquest dada la podem veure als estatuts de la Congregació de Senyores del 1876 i del 1920 en que es diu que poden ingressar a la congregació un cop feta la Primera Comunió i, també explicita que fins als 20 anys no podien exercir cap càrrec dins la junta de govern.
En canvi, actualment la secció d’aspirants es integrada per nenes sense límit d’ingrés i fins als catorze anys, edat en que passen a ser Senyores Congregants.

Malauradament, aquests són els únics documents apareguts sobre la secció creada el 1899, ja que en la premsa de l’època no se’n parla més i la nit del 21 de juliol de l’any 1936 tot l’arxiu de la Congregació de Senyores de la Soledat i l’arxiu de la Sang van ser cremats juntament amb totes les imatges i misteris que estaven dipositats a l’església de Natzaret i a la Casa de la Sang. 

Ja l’any 1939 es reorganitza la Congregació sota el mandat de la priora Isabel de Orovio, començant des de zero ja que no hi ha arxius ni llista d’associades. La Junta, durant els primers anys, ha de dedicar tots els seus esforços a refer-se i buscar donatius per adquirir una nova imatge titular.

No és fins al 25 de febrer de 1958, essent la priora la Sra. Matilde de Balle, que en sessió ordinària de junta es proposa i s’aprova l’organització de la secció d’aspirants. El 4 de març es planteja a les associades en junta general anual i es ratifica l’acord amb una gran acollida per part de les assistents. Al dia següent el Diario Español informa d’aquesta sessió de junta general de la Congregació dient que «...asimismo se acordó que, por vez primera, puedan concurrir las señoras ataviadas con vesta a la Procesión del Sábado Santo y crear la sección de aspirantes femeninas a fin de incrementar las listas de la Congregación con la aportación de las jóvenes».
Un mes després, en la junta del 27 de març, s’aprova imprimir sol·licituds d’ingrés i repartir-les el Dissabte Sant tal com indica l’acta d’aquell dia:
Dissabte Sant de l'any 1968
Foto Arxiu C. Soledat
«Como en la junta general tuvo muy buena acogida la formación de la sección de aspirantes, se propone y se acuerda hacer imprimir propuestas semejantes a las de las señoras para solicitar el ingreso y repartirlas entre las Sras. al pasar a besar la Santa Imagen después de la procesión».

Passada la Setmana Santa, el 25 d’abril en junta ordinària, «se habla de la nueva sección de aspirantes, acordando que sea la número uno, la señorita Ana M. Boada Valls, por ser su tío el primero que promovió el crear esta sección. Se habla de cómo pueden ir vestidos a la procesión y queda en estudiar la forma, color, etc. de la vesta y escudo. Quedan encargadas de resolverlo y estudiarlo las Sras. Mayoralas Bertrán y Caballé. (...) También se proponen las primeras aspirantes siendo aceptadas». 

Com veiem, les majorals Sra. Rosa Caballé i la que va ser priora entre els anys 1981 i 2005, Sra. Maria Luisa Bertrán, van ser les encarregades de treballar en l’estudi de la nova secció.
Les dues treballaren amb el disseny i colors de la vesta junt amb la recentment nomenada vocal Sra. Maria Carbó de Malé, àvia de l’exalcalde Joan Miquel Nadal i que pertanyia a la nissaga de Casa Malé del carrer Portalet.

El 10 de febrer, en sessió de junta ordinària, «se pasa a estudiar el modelo para las vestas y escudo para las aspirantes y después de varias opiniones se acuerda sea, túnica blanca y azul, encargándose del modelo la Casa Malé y el escudo, el mismo de las señoras pero reducido.
También se discute hasta que edad pueden pertenecer a esta sección, acordándose hasta los 14 años cumplidos».
La vesta presentada i aprovada aquell dia era exactament com l’actual, túnica blanca amb botons folrats de blau marí, faixí blau i capa-estola blava cordada al tercer botó de la vesta, gorgera blanca amb cinta blava i guants blancs. L’escut era brodat amb fil vermell sobre fons blanc i cosit a la vesta.

El 28 de febrer el Diario Español de F.E.T. y de las J.O.N.S. anuncia la recent creació de la secció amb un text parcialment erroni, ja que el redactor de la notícia anomena “secció” a la Congregació de Senyores i “subsecció” a la de les aspirants:
«La sección de señoras de la Congregación de la Sangre, integradas en la Soledad han creado la subsección de aspirantes, que formaran por vez primera en la procesión del Sábado Santo. En los escaparates de Casa Malé, ha sido expuesto un pequeño maniquí con la vesta para las aspirantes del color blanco con franjas azul celeste y golilla».

 Dissabte Sant de l'any 1968.  Foto Arxiu C. Soledat
El mateix rotatiu del dia 4 de març informa de la propera celebració de la processó de la Soledat del Dissabte Sant i diu que «por vez primera asistirán a la procesión citada aspirantes de la Soledad con sus nuevas vestas».

El 16 de març es celebra una nova junta ordinària de la Congregació i en aquesta reunió «se proponen a 36 aspirantes, siendo un éxito esta nueva sección, por el interés con qué las Sras. Congregantes y demás personas la han acogido».

Tot i això, el 19 de març de 1959, Dissabte Sant, a causa del mal temps i del perill de pluja, només vuit nenes aspirants desfilen per primera vegada a la processó de la Soledat i acompanyen la imatge de la Mare de Déu des de Natzaret fins a la Catedral.
La crònica del mateix Diario el dia següent deia així: «...figuraron por primera vez ocho niñas aspirantes, vistiendo el hábito gris con ribetes azules, establecido para dicha sección de la Congregación». Un altre cop, el redactor de la notícia torna a errar confonent la vesta blanca de les aspirants per una de grisa.

En la sessió de junta del 28 d’abril es comenta «el éxito de la procesión que a pesar del tiempo inseguro la asistencia fue de 150 señoras y 8 aspirantes. Se designa a las Sras. Maria Carbó y Magdalena Ferrer encargarse de la sección de aspirantes».

Aspirants amb el  Penó. Any 1985
Foto Arxiu C. Soledat
Si bé l’any 1979 la Congregació de Senyores obté el permís per participar a la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant anant només amb vesta i tapades amb cucurulla, no serà fins l’any 1982 que ho podran fer les aspirants. Aquell any, en commemoració dels 25 anys de la Processó de La Soledat de Dissabte Sant, s’acorda confeccionar un penó per a les aspirants. Aquest penó, confeccionat per la Sra. Castañon, va ser beneït el 26 de març. La crònica del Diario Español del dia 28 deia així:
«Como preludio de los actos propios de la Semana Santa, en la iglesia de Nazaret se celebró la bendición del pendón que ha bordado la Srta. Castañon con destino a las aspirantes de la Congregación de la Soledad de Maria. Celebró una misa el Prefecto, Dr. Batlle Huguet, ocupando la presidencia la Junta encabezada por la Priora señora Bertrán de Andreu y los miembros directivos de la Congregación de la Sangre. En la homilía, el sacerdote oficiante, glosó el significado del estandarte que agrupa a las congregantes en el mantenimiento de la fe heredada de sus mayores y como esta fe y religiosidad debe ser defendida para transmitirla integra a las futuras generaciones. Seguidamente procedió a la bendición del pendón actuando de madrina de la ceremonia la niña Olivia Merelo de Barberá y Roig».
Aquell any per primera vegada el penó i les aspirants obrien la desfilada de la Congregació de la Soledat a la Processó de Divendres Sant, i també va ser el primer any en què una representació de la Junta de senyores encapçalada per la priora tancava l’acompanyament del pas de la Mare de Déu.
Pocs anys després, dues nenes aspirants també acompanyaren per primera vegada el Sant Crist de la Sang a la processó, portant el coixí.

El 4 d’abril de 1998 es celebren dos actes molt importants pel que fa a la secció. Per una banda es beneeix la bandera de les aspirants i per primera i única vegada –fins al dia d’avui- es beneeixen i s’imposen els escapularis a les nenes aspirants.


Benedicció Bandera de les aspirants de la Soledat.  Foto Arxiu C. Soledat
Benedicció i imposició d'escapularis a  les aspirants de la Soledat.  Foto Arxiu C. Soledat

L’acte va ser presidit per l’Excm. i Rvdm. Dr. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Tarragona, i pel president de la Soledat i prefecte de la Sang M. I. Dr. Florenci Giralt. També una nombrosa representació d’autoritats civils, les juntes de la Sang i la Soledat, membres de diferents confraries i fidels ompliren aquell dia l’església de Natzaret. En primer lloc es va procedir a beneir la bandera, actuant com a madrina la priora Sra. Maria Luisa Bertrán. Seguidament, el president M. I. Dr. Florenci Giralt va beneir i imposar els escapularis a 27 nenes aspirants. Cal dir que en el mateix acte també es van posar els escapularis a 17 aspirants de la Congregació de la Sang, que a diferència de les aspirants de la Soledat, ja ho havien celebrat l’any 1986, recuperant així una vella tradició perduda en el temps. 

Actualment, la secció d’aspirants la formen més d’un centenar de nenes que, a més, des de l’any 1991 participen activament dins la Banda del Pas de La Soledat.


Dissabte Sant 2013. Foto: Ruth Marquès