La Soledat

TALLA ANÒNIMA S. XVI

Mare de Déu de la Soledat Anys 30
Foto: Arxiu Congregació

Era una imatge "de cap i pota", l'autor de la qual i la data de la seva execució es desconeixen. La Mare de Déu de la Soledat era juntament amb el Sant Crist de la Sang i l'Ecce-Homo una advocació fundacional de la Confraria de la Sang des del 1545. 
Un document de l'any 1588 ens diu que l'escultor Jeroni Sanxo va restaurar la Verge dels Dolors i li va fer els braços i les mans que fins aleshores no tenia. I que el pintor Francesc Olives va pintar la cara i les mans de la imatge. Per tant, la testa havia de ser anterior a aquesta data. No es descarta que aquesta imatge ja existís dins l'església de Natzaret quan el 1545 va ser cedida a la Confraria de la Sang amb tot el seu contingut.
L'any 1861 l'escultor Bernat Verderol Roig li va afegir uns peus, element que fins aleshores mai no havia tingut.
Aquesta imatge va rebre diferents noms o advocacions durant la seva vida: Verge dels Dolors, Mare de Déu dels Desemparats i Mare de Déu de la Soledat.
La cara i les mans, plenes de vida, a penes sorgien d'un gran mantell de vellut negre amb brodats amb fil d'or estrenat l'any 1914 (vegeu fotografia). Era una bella imatge renaixentista d'expressió natural, si bé un pel àulica, tirant a majestàtica. Artísticament delectable.

Malauradament, aquesta imatge va ser cremada al capvespre del 21 de juliol de 1936 al davant de l'església de Natzaret juntament amb els retaules, improperis, arxius i altres imatges que es custodiaven dins de l'església i casa de la Sang.



JOSEP MARIA CAMPS I ARNAU 1941

Mare de Déu de la Soledat anys 1941-1962
Foto: DPB - Arxiu Congregació Soledat

Aquesta imatge va substituir la imatge perduda del segle XVI. Va ser obra de Josep Maria Camps i Arnau, una magnífica talla molt austera pròpia de les necessitats de la postguerra. El cost de la imatge va ser de 5.000 pessetes i va anar dalt d'una nova carrossa i peanya dissenyada per l'arquitecte Josep Ma. Monravà. El fuster Lluís Àvila Roca va ser l'encarregat de la seva execució. L'artista Joan Magarolas Senet, va realitzar tota la part de serralleria i el Sr. Pere Guinovart s'encarregà de la instal·lació elèctrica del pas. El cost total de la peanya va ser de 3.856 pessetes.
El Dilluns Sant de 1941 es va beneir el nou pas a l'església de Natzaret. 
La junta directiva de la Congregació de senyores, presidida per la Sra. Maria Antònia de Canals en el seu propòsit d'enriquir i enaltir més la imatge, es va proposar la confecció d'un mantell que va ser estrenat l'any 1962.
El nou mantell va tenir un cost de 93.600 pessetes de les quals 80.963 eren del  propi mantell i la resta per l'adaptació de la peanya. De totes maneres el resultat no va satisfer la junta ja que l'adaptació a la imatge de la vestimenta i el mantell era pràcticament impossible a causa de tenir-ne un de fusta tallada. 
Aquesta imatge actualment està als peus del Sant Crist de la Sang, en el seu altar major de l'església de Natzaret.

L'any 2013 aquesta talla va ser restaurada per l'artista restaurador tarragoní Sr. Eustaqui Vallés.



JOSEP VILADOMAT 1963

Mare de Déu de la Soledat 1963
Foto: DPB - Arxiu Congregació

En Junta celebrada el 20 de novembre de 1962 i presidida per la priora Maria Antònia de Canals, es decidí la substitució de la imatge de Camps i Arnau per una altra de nova, que li fou encarregada a l'artista de Barcelona, Josep Viladomat. L'artista només cisella el cap i unes mans per tal d'adaptar el nou mantell. L'arquitecte Josep M. Monravà va projectar la peanya, que realitzà la fusteria Reverté. Les llantes de ferro són de la serralleria Magarolas.  La decoració del misteri fou realitzada per Ferran de Castellarnau. 
La corona va ser realitzada l'any 1964 gràcies a l'or i plata donada per les senyores Congregants. 
La carcassa metàl·lica que suporta el cap i les mans de la imatge va vestida de vellut vermell, amb punys i mocador de cap fets de puntes de blonda; a la mà esquerra porta un mocador també de puntetes; va coronada amb corona de dotze estels. El mantell, espectacular, és de vellut blau marí amb brodats i serrells en fil d'or i incrustacions de pedreria; el mantell cau pels tres costats del misteri. Aquest va guarnit amb una abundosa ornamentació floral de gladiols. La il·luminació del pas la proporcionen quatre canelobres amb cinc espelmes cada un dins una tulipa de vidre treballat. Amb tot, la principal font de llum la proporcionen els vuitanta-sis ciris que cremen al peu de la Mare de Déu. Les faldilles són de vellut sintètic grana amb borles i serrells granes. Al frontal del misteri hi ha brodat l'escut de la Congregació de la Santíssima Verge de la  Soledat amb un serrell daurat. Després d'anar molts anys espitjat, des de l'any 1991 és dut al coll per vint-i-dos congregants voluntaris, dotze van al interior i deu són exteriors o també dit vulgarment "ganxos". Acompanya també des de  l'any 1991 la Banda de Timbals de la  Soledat formada per components de la Congregació.
La peanya es guarda a Natzaret, mentre que la imatge de la Mare de Déu de la Soledat presideix la sala de juntes de la Casa de la Sang.

PROPERAMENT